##paper.fontSize##: 
"Lo Desengany" de Francesc Fontanella com a obra de màgia
Pep Valsalobre

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


El poeta i dramaturg català barroc Francesc Fontanella estava familiaritzat amb els corrents i teories filosòfiques i científiques de la seva època, òbviament. I la seva obra reflecteix prolixament aquesta circumstància. Un dels corrents de més llarg desenvolupament històric és el complex doctrinal i epistemològic que explica els mecanismes de coneixement de la realitat mitjançant el sistema fantasia-imaginació, desenvolupat des de Plató fins a Marsilio Ficino i Giordano Bruno. L’obra de Fontanella al·ludeix sovint, doncs, al procés  fantasmàtic, com s’esdevé sovint en la poesia amorosa des dels stilnovisti medievals. Vinculat a aquest procés hi ha, entre altres, el món de la màgia renaixentista o intel·lectual.

La nostra proposta pretén llegir l’obra de teatre Lo Desengany dins d’aquest paràmetres i demostrar que el desenvolupament de l’obra exerceix com un acte de màgia projectat pel mag Mauro sobre el pastors Tirsis i Mireno per tal de resoldre les seves cuites amoroses. Fontanella situa l’obra de màgia-teatre com a l’única capaç de resoldre els problemes amorosos convencionals en què altres estratègies tradicionals han fracassat. L’obra, a més, mostra la confrontació entre la màgia tradicional o negra, encarnada bufonescament en el personatge de Cassolano, i la màgia intel·lectual o blanca, l’exercida per Mauro, la qual assoleix objectius profitosos per a l’ésser humà.

La nostra lectura en aquest sentit se centra sobretot en les escenes inicials de l’obra, sobre les quals, generalment, la crítica i la historiografia literàries hi han parat poc esment. Allà es mostra com l’obra dramàtica de Fontanella evidencia un coneixement profund dels paràmetres propis de les teories sobre la màgia renaixentista difosos per autors com Sinesi de Cirene i, sobretot, Marsilio Ficino.