, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
El món referencial occità a Camins de França, de Joan Puig i Ferreter
Marc Colell Teixidó

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


Els anys 1903-1904 Joan Puig i Ferreter (1882-1956) emprengué un viatge per terres occitanes amb el desig de conèixer personalment el poeta Frederic Mistral. Els records d’aquest periple són la gènesi de «Llibertat i poesia», la segona part del volum de caire memorialístic Camins de França, publicada a l’editorial Proa el 1934.

La present proposta de comunicació pretén analitzar la presència de referents de la cultura occitana, en particular de la produïda en llengua d’oc a la Provença, a la segona part d’aquesta obra i veure la manera en què es vehiculen. Aquesta acotació es deu al fet que els episodis que transcorren a Occitània són narrats exclusivament en aquesta part. Cal tenir en compte que al tombant del segle xx, quan tenen lloc els esdeveniments narrats per Puig i Ferreter, la literatura occitana assoleix el punt àlgid de la seva recuperació contemporània, arran del lliurament a Mistral del premi Nobel el mateix 1904.

El treball s’estructurarà en tres parts. En un primer moment, i a tall d’introducció, s’analitzarà el ressò que el Felibritge, el moviment de ressorgiment occità capitanejat per Mistral a mitjan segle xix, té als Països Catalans a l’època que retrata el literat. En aquest apartat, pot tenir un cert interès remarcar els punts de coincidència entre un moviment romàntic com el felibrisme i un autor obertament modernista (tot i que sui generis), com és el cas de Puig, atesa la seva formació autodidàctica. En segon lloc, el gruix de l’anàlisi el compondrà l’estudi dels elements de cultura occitana presents a la narració. Els elements que s’hi reflecteixen són d’índole diversa (literaris, culturals i també geogràfics). A la darrera part, que clourà la comunicació, se sintetitzarà la inclusió dels referents de l’imaginari occitanoprovençal a l’obra, ressaltant, d’una banda, quina rellevància té el felibrisme en la formació literària de Puig i Ferreter i, de l’altra, el fet que després d’aquest recorregut geogràfic i literari per la Provença, el punt de vista de l’autor respecte a l’herència mistraliana sembla haver canviat, ja que la lectura deixa entreveure la pèrdua d’una certa idealització. Aquesta constatació no és gens secundària si recordem que entre els episodis narrats i la reescriptura posterior s’han escolat més de trenta anys, cosa que permet afirmar que la narració, malgrat poder-se considerar una obra pretesament d’aprenentatge, és, en realitat, una obra de maduresa.

Tot aprofitant la commemoració recent del centenari del trapàs de Mistral, aquesta proposta té la voluntat d’estudiar la influència que aquest moviment excercí en Puig i Ferreter i l’estratègia de l’escriptor d’emprar-lo com a revulsiu per endegar aquest viatge iniciàtic per terres franceses, que molts anys més tard cristal·litzaria en el text objecte d’estudi.


Paraules clau


Joan Puig i Ferreter