, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Josep Miracle i la biografia: història, anàlisi i recepció de Guimerà (1958)
Josep Camps Arbós

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


El nom de Josep Miracle roman, des de fa temps, en un oblit lamentable en els estudis literaris del nostre país. Periodista, narrador, dramaturg, traductor i editor, va escriure diverses biografies de representatius intel·lectuals del segle XIX i inicis del XX: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Víctor Català, Josep M. Folch i Torres i Pompeu Fabra, principalment. La present comunicació se cenyeix a la segona d’aquestes biografies, Guimerà, publicada el 1958 en plena postguerra per l’Editorial Aedos. Se n’analitzaran tres aspectes que considerem fonamentals: a) el procés de construcció (Miracle va iniciar-ne la redacció el 1945) i els materials de què va servir-se (estudis i biografies anteriors però també documentació d’arxiu inèdita); b) el contingut, és a dir, l’estructura de l’obra, les aportacions positives (la fixació definitiva d’algunes dates biogràfiques, el descobriment de poemes inèdits...) però també les negatives (la lectura esbiaixada d’algunes obres, l’episodi del premi Nobel...) i els trets estilístics (l’allunyament d’una biografia novel·lada); i c) la recepció de què va ser objecte (donarem notícia de les ressenyes que van efectuar, entre d’altres, Josep M. de Sagarra o Josep M. Espinàs). Per tot plegat creiem que, malgrat els anys transcorreguts, Guimerà continua encara sent una sòlida biografia i un punt de referència indispensable per als estudis sobre l’autor vendrellenc.

Paraules clau


Josep Miracle; Àngel Guimerà; Literatura catalana del segle XIX; biografia; recepció