, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Aportacions dels textos popularistes valencians dels segles XVIII i XIX a la lexicografia catalana
Joaquim Martí Mestre

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


L'objecte d'aquest treball és, a partir de la lectura i anàlisi lexicogràfica de textos literaris valencians d'intenció popular dels segles XVIII, XIX i principis del XX, mostrar algunes aportacions d'aquests textos a la lexicografia catalana, especialment als diccionaris històrics i etimològics. Els nostres dos grans diccionaris històrics i etimològics, el DCVB i el DEcat, inclouen informació procedent de totes les varietats de la llengua catalana, en tots els moments històrics, si bé hi ha períodes que hi compten amb un menor bagatge de dades. En aquest sentit els textos valencians d'aquest període històric resulten enriquidors.

En primer lloc, ens referim als mots, variants formals i locucions que els diccionaris històrics i etimològics no recullen com a valencians, o els exclouen del valencià general. Els textos literaris popularistes valencians dels segles XVIII i XIX permeten millorar i completar la història lèxica, i demostrar la vigència dels mots en qüestió en una època recent.

Sovint l'envelliment actual de determinats mots va unit a canvis històrics en els referents, tant en els objectes com en els costums i les formes de vida. Els textos de vocació popular dels segles XVIII i XIX conserven vocables que fan referència a un món tradicional actualment desaparegut o en franca reculada, i amb la desaparició d'aquest entorn referencial han anat envellint-se o oblidant-se els mots que el designaven. En ocasions assistim a través dels textos literaris al procés de canvi, tant lèxic com d'usos i costums, i fins i tot ens permeten de conéixer les adhesions o objeccions que suscitaven aquests canvis en el si de la societat.

Entre els casos de continuïtat dels mots genuïns tradicionals en els textos valencians dels segles XVIII i XIX, es troben aquells en què aquests mots hi conviuen amb formes més recents, sovint d'origen foraster, generalment castellà, que han acabat imposant-se en la llengua col·loquial. Es poden obtenir dels nostres textos dades sobre la vigència d'aquestes formes lingüístiques, i sobre el grau de penetració dels castellanismes en cada període històric, i complementar, així, la informació més aviat eixuta que proporcionen els diccionaris de l'època o els tractats de barbarismes, que es limiten a recollir els mots, el tradicional i el manlleu, sense aportar cap informació sobre el procés de substitució.


Paraules clau


Lexicografia històrica catalana; fonts literàries popularistes