, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
TEXTOS SAPIENCIALS EN CATALÀ TRADUÃTS AL CASTELLÀ EN LA BAIXA EDAT MITJANA. EL CAS DEL LLIBRE DE PARAULES E DITS DE SAVIS E FILÃ’SOFS, DE JAFUDÀ BONSENYOR
Maria Conca Martínez, Josep Guia Marín

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


És una constant històrica que la transmissió del saber a través de diverses llengües, cultures i nacions s’ha fet mitjançant traduccions. En la baixa edat mitjana de la Península Ibèrica, la transmissió d’obres sapiencials es va concretar en múltiples direccions, segons la procedència àrab (meridional) o europea (nord-oriental) dels textos i els coneixements. Centrant-nos en el que podríem anomenar el tram final d'aquests processos, les traduccions entre llengües vulgars s'haurien d'abordar sense prejudicis, és a dir, amb un escrupolós respecte a la realitat històrica i cultural del moment. Que una o altra llengua, en aquestes traduccions, sigui llengua original (LO) o sigui llengua meta (LM) no ha de comportar cap tipus de consideració valorativa d'una o altra. Diem això perquè entre els medievalistes espanyols s’ha manifestat una certa reticència a acceptar que, en l'època, va existir un flux important de traduccions del català al castellà. De fet, aquestes traduccions encara no s'han estudiat com mereixen.

En treball que proposem, estudiem la traducció castellana del llibre de Jafudà Bonsenyor (entre 1291 i 1295), contrastant-la amb els manuscrits catalans de l'obra. Aquesta traducció completa del Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs, seguida d'altres tres obres sapiencials traduïdes al castellà a partir de versions catalanes, copiades totes elles el 9 març 1470, es troba en el Cançoner de Juan Fernández de Ixar, còdex 2882, ff. 271r-287v, de la BN de Madrid, editat per J. M. Azáceta (1956).

En la seva edició, J. M. Azáceta no va advertir la procedència catalana de la traducció de l'obra de Bonsenyor, que va denominar Tractado de moral, ni de les que la segueixen en el còdex, de les que va dir que « constituyen un grupo interesante, que nos refleja, siquiera parcialmente, el estado de la prosa en esta época. Por supuesto que no hemos encontrado paralelo en otros manuscritos y se trata de obras inéditas y muy poco conocidas», sense adonar-se que el caràcter estrany del «estado de la prosa» es devia al fet que eren traduccions excessivament literals del català.

J. Amador de los Rios, en la seva Història crítica de la literatura espanyola (1861-1865, t. VII: 180), ja havia caigut en el mateix error, batejant l'obra com Libro de avisos y sentencias i afegint que «se hallan con frecuencia voces italianas [...] tales son por ejemplo las palabras: qualque, naucher o naocher, esguarde, lisunga, etc., etc.», quan en realitat es tracta de veus catalanes traslladades de la llengua origen a la llengua meta.

Esperem que el nostre treball contribueixi a un millor coneixement del text, aportant materials perquè algun investigador s'animi a fer-ne una edició crítica.

Paraules clau


Transmissió cultural; Textos sapiencials; Català; Castellà