##paper.fontSize##: 
ELS «ALTRES CATALANS» A CARRER BOLÍVIA DE MARIA BARBAL ÚS DE LA LLENGUA EN LA CONSTRUCCIÓ DELS PERSONATGES.
MONTSE GATELL PÉREZ

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


interès del tema

 

Carrer Bolívia literaturitza un dels fenòmens més importants del segle xx per a la configuració de la identitat catalana: les diverses onades migratòries que van portar a Catalunya centenars de milers de persones de diferents punts de l'Estat Espanyol i que, a banda de l'impacte sobre l'economia, la productivitat i la demografia,  incideixen també sobre la idiosincràsia de la llengua que els nouvinguts assimilen o rebutgen en funció de l’encaix que troben en la societat d’acollida.  L'interès del treball és analitzar de quina manera l'ús de la llengua és fonamental en la caracterització dels personatges i es converteix en un instrument per a l'articulació de la tensió entre els espais viscuts i també entre els diferents models socials, models de llengua i els mateixos personatges.

 

Objectiu

 

L'objecte d'estudi d'aquesta comunicació és analitzar, des del punt de vista sociolingüístic, de quina manera els usos de la llengua són una de les eines que Barbal fa servir per a la construcció dels personatges de la novel·la i demostrar que aquesta plasma com el xoc d'identitats es reflecteix, de manera central, en els diferents usos de la llengua, i que el parlar dels personatges defineix la seva personalitat i participa de la seva creació psicològica.

 

Metodologia

 

Ens caldrà començar amb la contextualització de l’onada migratòria de l’Estat espanyol a Catalunya (Barcelona, principalment) a l’entorn de la dècada dels seixantes del segle xx. L’exercici és necessari per aprofundir més endavant en el comportament dels personatges de Carrer Bolívia davant la llengua catalana i el seu ús. La lectura de la novel·la ens remet necessàriament a l’assaig de Francesc Candel, Els altres catalans (1964), de qui hem manllevat el títol, ja que els personatges que emigren des de Linares, Jaén, al Besòs, encaren el prototipus d’homes i dones de què Candel parla al seu assaig. L'anàlisi textual de l'obra barbaliana ens permetrà demostrar que la novel·la és un document de ficció vàlid per a comprendre un complex fenomen històric que ens ajuda a entendre l'heterogeneïtat de la societat catalana d'avui.