, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
Scripta nord-occidental en manuscrits del Matarranya del segle XV.
Javier Giralt Latorre

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


És sabut que, dins el marc d’una llengua catalana escrita hipotèticament homogènia, emergeixen trets de l’oralitat corresponents al dialecte propi del territori. Tal vegada una de les àrees catalanoparlants menys afavorida pel que fa a l’anàlisi lingüística des d’aquesta perspectiva ha estat la Franja d’Aragó, tot i que en els darrers 25 anys s’han elaborat treballs en els quals s’han presentat dades força interessants sobre la scripta nord-occidental que roman reflectida en documentació medieval i moderna produïda en els municipis de l’espai geogràfic aragonès catalanòfon. I també és cert que la informació amb què comptem es refereix bàsicament als segles xiv i xvi, ja que les col·laboracions publicades se centren sobretot en manuscrits que pertanyen a aquests dos períodes, mentre que ben poca cosa s’ha dit sobre els textos redactats durant el segle xv.

El propòsit de la nostra comunicació és contribuir al coneixement de la scripta catalana en terres aragoneses durant el primer quart del segle xv, moment en què tingué lloc el Compromís de Casp (1412), un fet històric transcendental i d’importància cabdal per a l’esdevenidor de la llengua catalana a l’Aragó. I ho fem prenent com a base de l’estudi un llibre de testaments d’aquesta època conservat a l’Arxiu Municipal de Fondespatla (Terol), el qual conté minutes redactades entre 1398 i 1429. Som conscients, però, de les limitacions que ofereix aquest tipus de textos a l’hora d’esbrinar elements realment diatòpics, no només per l’esmentada homogeneïtat escripturària, sinó també pel tipus de llenguatge formulari que hi trobem, la qual cosa restringeix encara més l’espontaneïtat; tot i això, ha estat possible aplegar elements que considerem interessants des d’una òptica dialectal: manteniment de /a/ tònica llatina en el cas de jaure; canvi vocàlic e > i en el mot giner; canvi vocàlic e > a en el substantiu lançol; canvi de vocal final a ferre; evolució consonàntica de fermea, vellea o canela ‘candela’; assimilacions vocàliques a invantari o eniversari; forma de plural òmens, desinència verbal –e de tercera persona del singular; desinència incoativa en –esch; subjuntius en –o i –on (torno, tornon), alternança del participi fet/feyt; prefixació en el verb eslegir; profusió de diminutius en els noms propis; vocables com benfeytós, detràs, enventarizar, estable, peroliar, regall, sòtol,  o la col·locació lit de roba.

Finalment cal assenyalar que contribucions com la que aquí es proposa són fonamentals per a estudiar la diacronia de la llengua catalana en el seu conjunt i, en particular, per a tenir una idea més completa de la diacronia del català a la Franja d’Aragó. I també són essencials per a seguir demostrant amb dades irrefutables que en aquesta zona de l’Aragó oriental sempre s’ha parlat català, si més no des de l’Edat Mitjana, i que la llengua que hi perviu és la mateixa, malgrat els intents constants per part de polítics i pseudocientífics de tergiversar la veritat lingüística.

Paraules clau


Història de la llengua; scripta catalana; scripta nord-occidental; dialectologia