, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
La poesia amorosa de Francesc Fontanella a Gileta
Marta Castaño Trias

Modificada per darrera vegada: 2015-02-13

Resum


Francesc Fontanella va escriure 79 composicions amoroses dedicades a Gileta, sobrenom de Maria Teresa Ham, que s’han transmès generalment com un conjunt unitari sota el nom de giletes. Conformen un dels blocs de l’obra de l’escriptor que més s’ha difós en la tradició manuscrita, i fins i tot en tres dels manuscrits unitaris importants consten d’una portadeta pròpia.

En paral·lel a aquesta profusa difusió, les giletes van ser el sector de la poesia de Fontanella que va tenir una recepció més important al llarg del s. XVIII, ja que en conservem diverses mostres d’imitacions. Fins i tot la primera antologia impresa de la seva obra, Bernad i Duran, va seleccionar molt majoritàriament aquests textos (60 giletes vs. 12).

Les composicions inclouen: sonets, lires i dècimes; bé que predominen els romanços de poca extensió. Les giletes presenten característiques comunes: estan escrites des de la primera persona i apel·len directament a Gileta que sol aparèixer al primer vers. Hi apareixen una gran quantitat de diminutius com ullets o coret i també sol fer contrastos entre la llum i la foscor segons la presència de Gileta. L’absència de Gileta també determina l’aspecte que presenta el paisatge, en especial el del Rosselló, lloc d’origen de Gileta, que s’entristeix quan ella no hi és, està en consonància amb ella.

L’elecció dels pseudònims Gilet-Gileta, la importància del paisatge i la temàtica amorosa han fet que la crítica classifiqui aquest conjunt de poemes com a bucòlics. I de fet, es repeteixen les mateixes opinions en aquest sentit des de Rubió.

Segons Rubió, les giletes són uns poemes amb un to ingenu i planyívol, ho podem veure en el comentari sobre el poema «Em vols olvidar, Gileta»: «El joc d’antítesis, a base de llocs comuns, és la trama que sustenta aquest poema d’amor, epidèrmic i llagrimós». Una opinió semblant en té Miró, que les qualifica de poesia bucòlica immadura i llagrimosa. A més, sempre s’ha examinat les giletes sota l’etiqueta de poesia bucòlica, així mateix ho expressa Riquer que tampoc s’absté d’elaborar-ne una crítica qualitativa:

 

El to pastoril de Fontanella es manifesta, principalment, en els romanços que anomena ‘Giletes’, on ell, el pastor Gilet, canta els amors i els menyspreus de la pastora Gileta. Foren escrites al Rosselló i són d’un lirisme deliqüescent i llefiscós

 

Aquestes reflexions han provocat que les giletes es consideressin pràcticament una obra menor de Francesc Fontanella, respecte de l’altra poesia amorosa de maduresa o la producció teatral. I això ha comportat que s’hi hagin dedicat tan pocs estudis. S’ha d’analitzar si aquestes etiquetes són pertinents. Per exemple: algunes de les giletes mostren una maduresa i una complexitat que difícilment encaixa en la definició d’“immaduresa”, com ara: «Jo t’adoro, bellíssima Gileta» i «Sens vostra llum, Gileta vencedora».

D’altra banda, quant a l’etiqueta de bucolisme, el tema amorós i el to elegíac característic del gènere que efectivament trobem en les giletes, són característiques que podem fer extensibles a la major part de l’obra de Fontanella i no per això ho considerem bucòlic. 


Paraules clau


Francesc Fontanella