, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
L’estudi de la variació sintàctica en català: On som i cap on anem?
Ares Llop Naya, Anna Pineda Cirera

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


I. Consideracions prèvies

Els estudis sobre la variació dialectal del català presenten una descompensació evident: s’han estudiat principalment la fonologia, la morfologia i la lexicologia. En el cas de l’àmbit sintàctic, no s’hi han dedicat obres ni projectes específics, com constata Rigau (1998).

 II. estat de la qüestió

Per examinar en quin punt es troba l’estudi de la variació sintàctica del català, és útil recórrer a la metodologia per fases (layered methodology), que estableix una anàlisi amb un aprofundiment progressiu als fenòmens sintàctics (vegeu-les a Cornips i Poletto 2007).

Podem considerar que el català es troba en una fase preliminar: s’han fet generalitzacions descriptives de les propietats generals de la llengua, i se n’han estudiat algunes variants sintàctiques. Tanmateix, el panorama de la variació sintàctica catalana és encara un territori per explorar. Un dels factors que ho expliquen és la dispersió de les dades: no hi ha un corpus sintàctic anotat dels parlars catalans que constitueixi una font de dades directa i unitària. També és important l’heterogeneïtat dels fenòmens sintàctics, que impliquen la planificació de diferents estratègies d‘obtenció de dades. Així, en el cas de variables vinculades a una forma lèxica, es pot fer un aprofitament secundari de les dades recollides (més o menys sistemàticament) en les obres de referència del català (GCC, DCVB, DECAT, GNV), i en els materials del Portal Alcover o en corpus de naturalesa diversa (COD, CTILC).

III. Interès

Bucheli i Glaser (2002) exposen tres motius que expliquen el valor de l’estudi d’aquesta parcel·la de la gramàtica: (i) l’interès lingüístic de la detecció d’isoglosses en el camp de la sintaxi, (ii) l’interès de les dades dialectals sintàctiques per comparar el català des del punt de vista tipològic, i (iii) el valor de la diversitat dialectal en la codificació lingüística.

IV. Proposta

L’objectiu de la comunicació, reprenent el plantejament de la metodologia per fases, és continuar avançant en la prospecció de fenòmens de variació, exemplificant-ho amb la negació emfàtica (No vinc, (No) vinc {pas/cap/brenca}, Jo {poc/pla} que vindré) i amb les alternances de cas ({El/Li} truco, {El/Li} peguen), per d’aprofundir en les propietats sintàctiques del català i visibilitzar-lo en el marc de la recerca en sintaxi dialectal a Europa. Per arribar-hi, però, és indispensable la constitució d’un corpus orientat a l’anàlisi de les qüestions sintàctiques, base per a l’elaboració d’un atles sintàctic «que no ha de ser entès com un museu que conserva peces d'un tresor perdut sinó com un mirall que reflecteix la riquesa sintàctica del català» (Rigau 1998).

V. Referències

Bucheli, Claudia i Glaser, Elvira (2002). «The Syntactic Atlas of Swiss German Dialects: empirical and methodological problems». A: Barbiers, Sjef; Cornips, Leonie; Van der Kleij, Susanne (ed.) (2002). Syntactic Microvariation. Amsterdam: Meertens Institute Electronic Publications in Linguistics.

Cornips, Leonie i Poletto, Cecilia (2007). «Field linguistics meets formal research: How a microparametric view can deepen our theoretical investigation (sentential negation)», ms. ICLaVE 4, Universitat de Xipre.

Rigau, Gemma (1998). «La variació sintàctica: Uniformitat en la diversitat», Caplletra, 25, 63-82.


Paraules clau


Variació sintàctica; dialectologia