##paper.fontSize##: 
El concepte de Literatur der Betroffenheit i altres models teòrics alemanys per a l’estudi de la literatura de l’emigració i la seua eventual aplicació a l’escriptura d’autors catalans d’origen estranger
Pilar Arnau Segarra

Modificada per darrera vegada: 2015-02-11

Resum


La literatura catalana sorgida de la immigració d’escriptors d’origen estranger és molt recent. Probablement per aquest motiu encara no disposem d’un aparell teòric propi, la qual cosa ens obliga a recercar en altres territoris literaris. L’objectiu d’aquesta comunicació és, en primer lloc, presentar diversos mètodes teòrics alemanys que sistematitzen la literatura migrant. En aquest context, focalitzarem especialment les tesis que Franco Biondi i Rafik Schami etiquetaren com a Literatur der Betroffenheit (1981) a partir de les quals s’ha configurat tot un aparell teòric sobre la interculturalitat, el multilingüisme literari i la literatura de les migracions. Aquest concepte teòric ha evolucionat en els darrers 30 anys gràcies a les aportacions, entre d’altres, de teòrics, crítics literaris i escriptors procedents de la immigració, com ara Immacolata Amadeo, Carmine Chiellino o Suleman Taufiq, però també a les contribucions de crítics acadèmics alemanyes com Elisabeth Bronfen, Bernd Stratthaus, Karin Soko o Harald Weinrich. En segon lloc, el nostre objectiu és reflexionar sobre l’eventual aplicació d’aquests mètodes a l’escriptura d’autors com Pius Alibek, Najat El Hachmi, Laila Karrouch o Lucia Pietrelli.