, XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, València 2015.

##paper.fontSize##: 
La ironia i el xafardeig a Vida privada de J. M. de Sagarra
Maria Antònia Font Fernández

Modificada per darrera vegada: 2015-02-12

Resum


   Els protagonistes de la novel·la principal de Sagarra es diuen Lloberola. Aquest cognom sintetitza un dels components essencials de Vida privada, la ironia: el llop és el prototipus d’animal ferotge i no es caracteritza precisament perquè sigui petit. Els Lloberola, malgrat l’aparença (l’ascendència noble) són ganduls, covards i poc rellevants en la vida social de Barcelona, aspectes que s’apunten repetidament al llarg de la novel·la.

El títol, així mateix, exposa un altre component essencial de l’obra, la xafarderia: la voluntat de Sagarra era escriure un retrat de la societat de la seva època. En aquest marc, les festes de les classes aristocràtiques i nobles serveixen per fer pública la vida privada de les persones, que sovint llueixen el millor d’elles mateixes a costa de destruir la imatge dels altres.

En aquest treball, analitzem els procediments que va fer servir l’autor per transmetre la ironia i el xafardeig. Les conclusions principals a què hem arribat són les següents: (1) els ressons irònics es concentren el les descripcions físiques o psicològiques dels personatges; (2) Sagarra sovint construeix metàfores amb animals petits per jugar amb els conceptes de grossària, inflor i poder; (3) els símbols culturals d’alguns animals abonen el terreny per als sentits irònics; i (4) metafòricament, els rumors corrompen imatges, s’escampen en l’aire o es mengen (no debades, menjar és, en part, fragmentar aliments).


Paraules clau


Josep Maria de Sagarra; metàfora; ironia